En el marc del cicle “Binocles per a Ciclops”, organitzat per Clara Centenera i Clara Garí, el col·lectiu Conxites Cyborg hem col·laborat en la intervenció d’en Quelic Berga sobre la relació entre els cossos a l’intercanvi de bits, per reflexionar sobre el paper de les interfícies en les relacions personals i col·lectives, així com la influència que tenen les metàfores digitals que utilitzen. A l’entrar, els assistents van haver d’omplir un formulari en el que acceptaven uns termes i condicions per cedir drets d’imatge, etc., els quals cap assistent va fer l’esforç de llegir. En realitat, el que estaven acceptant és el següent:
“Calcular és una inacabable repetició del mateix, a diferència del pensament, no pot engendrar un estat nou, és cec pels esdeveniments. Un verdader pensar, per contra, té un caràcter d’esdeveniment. Digital en francès es diu numérique, allò numèric ho fa tot numerable i comparable, així és com perpetua lo igual”
-L’expulsió del diferent, Byung-Chul Han-
Ens diu aquest bon home que tot el que es pot numerar, o tot allò digital, cau en la trampa d’homogeneïtzació i esdevenir una màquina de crear clons incontroladament. Es pot entendre com una crítica a la societat moderna, marcada per una forta addicció a allò digital, a les pantalles, la hiperconnectivitat i la sobredosis d’informació… I si que és cert que quan mires un grup de gent suficientment gran, tendeixes a veure una massa amorfa i impersonal on tots semblen iguals. Però quan no ha estat així? És realment culpa de la tecnologia?
Meme que circula per internet sobre les tecnologies
El primer que em va venir al cap al llegir aquest text és que és mentida. Digital, numèric, numerable, ho fa tot comparable, això és cert. Que perpetuï la igualtat i que calcular sigui una inacabable repetició del mateix, ja és més discutible. Sempre es fan servir els números com a contraposició d’allò que ens fa humans, els números són inorgànics, freds, impersonals, objectius… Xoquen frontalment amb allò orgànic, amb les emocions, els sentiments, les creences irracionals. Això és una percepció moderna causada segurament per l’automatització i mecanització de la nostra societat. Hauríem de tornar a la percepció d’uns segles enrere quan filosofia, matemàtiques i art anaven més de la mà. (I us ho diu un aferrissat suspenedor de les mates).
Una altre cosa que em va venir al cap és que la repetició de la igualtat perpètua no existeix. Almenys no en la naturalesa. Sempre hi ha alguna cosa que s’interposa en el procés. Les pobres molècules d’ADN van transcrivint, les pobres molècules d’ARN van traduint, i pam! Mutació al canto. Es trenca la igualtat, esdevé el càncer, la malformació, o la clau de l’èxit en la continuïtat de l’espècie, que potser passa a ser-ne una altre.
Tot això m’ha portat a crear una joguina per fer mutar els números, per trencar, o no, la perpetuïtat de la igualtat. Cada vegada que el número es copia a la cel·la següent té un 0,01% de probabilitats de mutar, i aquest “error”, passa a les següents generacions. Fins on pot variar el resultat final? Descobreix-ho amb la Mutation Numérique.
