Per por a prestar pas al cop de cor que tot ho sap esclaten astringents esputs atàvics plens d'ira. Tuf de mort, fum de foc que bufa fort friso. Com xamans xuclant silenci, shhhhhhh paraules esfumades xiuxiuejos xops eixuguen les boques de les bruixes
por a les olives farcides d’anxova,
por a ser una oliva farcida d’anxova o encara pitjor: una gamba.
Eduard Escoffet
La por és un mecanisme de defensa que dispara totes les alarmes i posa el cos en disposició de lluitar o fugir d’un perill. La por és un algoritme que dispara la química del cos per respondre davant d’un perill. La por es pot codificar, es pot escriure i esmicolar en premisses, engranatges i conseqüències, però no per això deixa de ser por; no per això deixa de fer tremolar els genolls, dilatar les pupil·les, paralitzar els ossos, segregar suor freda, i si cal, començar a creure e Déu, o a voler creure-hi. I tot això es pot quantificar, i es pot formular i entendre, però no per això deixa de ser por. I la por fa por. Sobretot perquè ens inventem la por, perquè els humans inventem coses, per tant inventem perills, per tant inventem pors, i fugim de les pors mentre en suen les mans. I ens volem sentir segurs dels perills que inventem, per tant inventem màquines però tenim por de les màquines que ens protegeixen dels perills. I projectem a les màquines les nostres pors, però també els nostres anhels, els nostres somnis, les il·lusions, enveges, disputes, salives, carn i entranyes, perquè volem entendre les màquines i les fem humanes i encara és més terrible tot plegat. Perquè el que fa més por de les màquines som nosaltres mateixos. Qui escriu doncs l’algoritme de les nostres pors? La por ens diferencia de les màquines o ens iguala a elles?
Per trobar la resposta, o plantejar més preguntes, seguirem jugant.
Aquest poema s’ha escrit conjuntament entre humà i màquina mitjançant un codi escrit per un humà per tal que la màquina ajudi als humans a escriure un poema. El codi genera unes instruccions a partir de les premisses introduïdes pels usuaris (paraules clau, sonoritat, nombre d’usuaris, nombre d’estrofes i versos, etc.), per tal d’escriure un poema col·laboratiu. El resultat el podeu llegir i escoltar aquí sota. Si us voleu entretenir a veure el procés creatiu, també el trobareu sota de l’àudio.
Poema del 26 del 10 de 2020 sobre Paraules Silenciades entre d'altres coses
Per por a prestar pas al cop de cor que tot ho sap esclaten astringents esputs atàvics plens d'ira. Tuf de mort, fum de foc que bufa fort friso. Com xamans xuclant silenci, shhhhhhh paraules esfumades xiuxiuejos xops eixuguen les boques de les bruixes