En el marc del cicle “Binocles per a Ciclops”, organitzat per Clara Centenera i Clara Garí, el col·lectiu Conxites Cyborg hem col·laborat en la intervenció d’en Quelic Berga sobre la relació entre els cossos a l’intercanvi de bits, per reflexionar sobre el paper de les interfícies en les relacions personals i col·lectives, així com la influència que tenen les metàfores digitals que utilitzen. A l’entrar, els assistents van haver d’omplir un formulari en el que acceptaven uns termes i condicions per cedir drets d’imatge, etc., els quals cap assistent va fer l’esforç de llegir. En realitat, el que estaven acceptant és el següent:
Per por a prestar pas al cop de cor que tot ho sap
esclaten astringents esputs atàvics plens d'ira.
Tuf de mort, fum de foc que bufa fort
friso.
Com xamans xuclant silenci, shhhhhhh
paraules esfumades
xiuxiuejos xops eixuguen les boques de les bruixes
por a ser una oliva farcida d’anxova o encara pitjor: una gamba.
Eduard Escoffet
La por és un mecanisme de defensa que dispara totes les alarmes i posa el cos en disposició de lluitar o fugir d’un perill. La por és un algoritme que dispara la química del cos per respondre davant d’un perill. La por es pot codificar, es pot escriure i esmicolar en premisses, engranatges i conseqüències, però no per això deixa de ser por; no per això deixa de fer tremolar els genolls, dilatar les pupil·les, paralitzar els ossos, segregar suor freda, i si cal, començar a creure e Déu, o a voler creure-hi. I tot això es pot quantificar, i es pot formular i entendre, però no per això deixa de ser por. I la por fa por. Sobretot perquè ens inventem la por, perquè els humans inventem coses, per tant inventem perills, per tant inventem pors, i fugim de les pors mentre en suen les mans. I ens volem sentir segurs dels perills que inventem, per tant inventem màquines però tenim por de les màquines que ens protegeixen dels perills. I projectem a les màquines les nostres pors, però també els nostres anhels, els nostres somnis, les il·lusions, enveges, disputes, salives, carn i entranyes, perquè volem entendre les màquines i les fem humanes i encara és més terrible tot plegat. Perquè el que fa més por de les màquines som nosaltres mateixos. Qui escriu doncs l’algoritme de les nostres pors? La por ens diferencia de les màquines o ens iguala a elles?
Per trobar la resposta, o plantejar més preguntes, seguirem jugant.
Aquest poema s’ha escrit conjuntament entre humà i màquina mitjançant un codi escrit per un humà per tal que la màquina ajudi als humans a escriure un poema. El codi genera unes instruccions a partir de les premisses introduïdes pels usuaris (paraules clau, sonoritat, nombre d’usuaris, nombre d’estrofes i versos, etc.), per tal d’escriure un poema col·laboratiu. El resultat el podeu llegir i escoltar aquí sota. Si us voleu entretenir a veure el procés creatiu, també el trobareu sota de l’àudio.
Poema del 26 del 10 de 2020 sobre Paraules Silenciades entre d'altres coses
Per por a prestar pas al cop de cor que tot ho sap
esclaten astringents esputs atàvics plens d'ira.
Tuf de mort, fum de foc que bufa fort
friso.
Com xamans xuclant silenci, shhhhhhh
paraules esfumades
xiuxiuejos xops eixuguen les boques de les bruixes
/* Generador de Poesia
Aquest programa crea una estructura que ha de ser completada
per els humans que col·laborin en la creació literària. És una
mescla de col·laboracions entre algoritmes, aleatorietat i humans.
Aquesta versió juga amb l'escriptura en paral·lel dels versos per remesclar-los després.
*/
// Variables del projecte (es poden canviar)
int NombreEstrofes = int(random(1, 5)); // Escull a l'atzar un nombre d'estrofes
int NumeroVersos = int(random(2, 5)); // Escull a l'atzar un número de versos per estrofa
String ParaulesClau[] = {"axioma", "bri", "inhospit", "entranyes", "evaporar", "buidor", "argolles", "frisança"}; // Recomanat fer un mínim de 3 paraules clau
String Noms[] = {"Oncle de Banyoles", "Laia", "Clara", "Quico", "Queral"}; //podeu afegir o treure persones sempre entre cometes i separats per comes.
String Escriptor1 = ""; //creem una variable que serà l'autor d'un dels versos en paral·lel
String Escriptor2 = ""; //creem una variable que serà l'autor de l'altre vers en paral·lel
String Revisor = ""; // creeem una variable que serà el mesclador del versos anteriors
String Accio[] = {"basat en", "que contingui", "antagoninc a"};//els escriptors hauran d'utilitzar les paraules clau amb algun d'aquests condicionants.
String TextResultant = ""; // creem una variable que anirà recollint tot el text del procés. Començem en blanc.
String NomDocument = "";
// Configuració per una execució del programa
void setup() { // configurem l'entorn on farem el poema obrim '{' i seguim fins a tancar-les '}'
NouFullEnBlanc("20X20");
NouBorrador("indiferent");
Titol (); //funció que fa escriure el títol
EscriurePoema(); // Funció que fa escriure el poema als autors
Signar(); // Funció que fa signar
Resultat(); // Funció que guarda el document en un arxiu txt.
}
// Bucle principal i funcions a seguir
void NouFullEnBlanc(String formatDeFull) {
// un humà agafa un full que correspongui al valor que s'ha escrit al cridar la funció
TextResultant = TextResultant + "Aquest document s'ha de treballar en un full " + formatDeFull + "\n" + "En/na " + Noms[int(random(Noms.length))] + " agafa el full i el col·loca en un lloc on totes hi puguin participar i s'encarrega d'anar-lo movent segons les necessitats. \n";
// "\n" és un salt de línea;
}
void NouBorrador(String formatDeFull) {
// un humà agafa un full per fer servir de borrador, que correspongui al valor que s'ha escrit al cridar la funció
TextResultant = TextResultant + "En/na " + Noms[int(random(Noms.length))] + " ha d'agafar tres fulls borrador de format " + formatDeFull + " i s'encarrega de moure'ls entre els/les participants en cas de necessitar-lo \n";
}
void Titol() {
// es defineix el títol del poema i es demana que algú ho escrigui en el full en blanc.
NomDocument = "'Poema del "+ day() + " del " + month() + " de " + year() + " sobre " + ParaulesClau[int(random(ParaulesClau.length))] + " entre d'altres coses' ";
TextResultant = TextResultant + "En/na " + Noms[int(random(Noms.length))] + ", amb un rotulador o color diferent, escriu el títol al full en blanc: " + NomDocument + "\n \n";
}
void EscriurePoema() {
// S'escriu el poema vers a vers per torns dels participants i revisat per un altre participant.
TextResultant = TextResultant + "A partir d'ara es fa servir un bolígraf o llapis regular. \n";
TextResultant = TextResultant + "S'escriurà un poema amb " + NombreEstrofes + " estrofes de " + NumeroVersos + " versos cada estrofa. \nDos participants escriuran un vers simultàniament i després un tercer participant els mesclarà per crear-ne un de nou.\n";
for (int estrofa = 0; estrofa < NombreEstrofes; estrofa ++) { // Mentres que hi hagi estrofes pendents, es fa començar una estrofa.
TextResultant = TextResultant + "\n Començem una estrofa nova. \n";
for (int vers = 0; vers < NumeroVersos; vers ++) { // Mentres que hi hagi estrofes pendents, es fa començar una estrofa.
Escriptor1 = Noms[int(random(Noms.length))];//s'assigna un participant com a Escriptor1
Escriptor2 = Noms[int(random(Noms.length))];//s'assigna un participant com a Escriptor2
Revisor = Noms[int(random(Noms.length))];//s'assigna un participant com a Revisor
while (Escriptor1 == Revisor || Escriptor1 == Escriptor2 || Escriptor2 == Revisor){ //ens assegurem que els escriptors i revisor són participants diferents.
Escriptor1 = Noms[int(random(Noms.length))];//en cas de coincidir, s'assigna un nou participant
Escriptor2 = Noms[int(random(Noms.length))];//en cas de coincidir, s'assigna un nou participant
Revisor = Noms[int(random(Noms.length))];//en cas de coincidir, s'assigna un nou participant
}
if (vers < NumeroVersos-1) {
TextResultant = TextResultant + "En/na " + Escriptor1 + " escriu al full de borrador1 un vers " +Accio[int(random(Accio.length))] + " la paraula clau " + ParaulesClau[int(random(ParaulesClau.length))] + "\n";
TextResultant = TextResultant + "En/na " + Escriptor2 + " escriu al full de borrador2 un vers " +Accio[int(random(Accio.length))] + " la paraula clau " + ParaulesClau[int(random(ParaulesClau.length))] + "\n";
TextResultant = TextResultant + "En/na " + Revisor + " remescla els dos versos creats en un de sol en el full borrador3, sense passar-lo a net. \n";
} else {
TextResultant = TextResultant + "En/na " + Escriptor1 + " escriu al borrador1 l'últim vers de l'estrofa, " +Accio[int(random(Accio.length))] + " la paraula clau " + ParaulesClau[int(random(ParaulesClau.length))] + "\n";
TextResultant = TextResultant + "En/na " + Escriptor2 + " escriu al borrador2 l'últim vers de l'estrofa, " +Accio[int(random(Accio.length))] + " la paraula clau " + ParaulesClau[int(random(ParaulesClau.length))] + "\n";
TextResultant = TextResultant + "En/na " + Revisor + " remescla els dos versos creats en un de sol en el full borrador3, sense passar-lo a net. \n";
TextResultant = TextResultant + "Entre totes es decideix passar en net totes les parts de l'estrofa, revisant i modificant amb total llibertat.\nFixeu-vos que en realitat, s'han obtingut tres poemes\n";
}
}
}
TextResultant = TextResultant + "\n Deixem un espai en blanc. \n";
}
void Signar() {
// es demana als creadors del poema que el signin.
for (int i = 0; i < Noms.length; i ++) { // Mentres que hi hagi autors a la llista de noms
TextResultant = TextResultant + "En/na " + Noms[i] + " signa el poema en el document final. \n";
}
TextResultant = TextResultant + "\n En/na "+Noms[int(random(Noms.length))] + " declama el poema 1 en veu alta.";
TextResultant = TextResultant + "\n En/na "+Noms[int(random(Noms.length))] + " declama el poema 2 en veu alta.";
TextResultant = TextResultant + "\n En/na "+Noms[int(random(Noms.length))] + " declama el poema 3 en veu alta.";
}
void Resultat() {
String TextResultant2[] = {TextResultant};
saveStrings(NomDocument + millis() + ".txt", TextResultant2);
println(TextResultant);
exit();
}
Instruccions generades:
Aquest document s’ha de treballar en un full 20X20
En/na Clara escriu al full de borrador1 un vers que contingui la paraula clau argolles
En/na Laia escriu al full de borrador2 un vers basat en la paraula clau bri
En/na Queral remescla els dos versos creats en un de sol en el full borrador3, sense passar-lo a net.
En/na Queral escriu al borrador1 l’últim vers de l’estrofa, antagoninc a la paraula clau bri
En/na Laia escriu al borrador2 l’últim vers de l’estrofa, antagoninc a la paraula clau bri
En/na Quico remescla els dos versos creats en un de sol en el full borrador3, sense passar-lo a net.
Entre totes es decideix passar en net totes les parts de l’estrofa, revisant i modificant amb total llibertat.
Començem una estrofa nova.
En/na Queral escriu al full de borrador1 un vers antagoninc a la paraula clau argolles
En/na Laia escriu al full de borrador2 un vers antagoninc a la paraula clau axioma
En/na Clara remescla els dos versos creats en un de sol en el full borrador3, sense passar-lo a net
En/na Quico escriu al borrador1 l’últim vers de l’estrofa, basat en la paraula clau entranyes
En/na Clara escriu al borrador2 l’últim vers de l’estrofa, basat en la paraula clau evaporar
En/na Queral remescla els dos versos creats en un de sol en el full borrador3, sense passar-lo a net.
Entre totes es decideix passar en net totes les parts de l’estrofa, revisant i modificant amb total llibertat.
Començem una estrofa nova.
En/na Clara escriu al full de borrador1 un vers antagoninc a la paraula clau evaporar
En/na Queral escriu al full de borrador2 un vers basat en la paraula clau axioma
En/na Oncle de Banyoles remescla els dos versos creats en un de sol en el full borrador3, sense passar-lo a net
En/na Oncle de Banyoles escriu al borrador1 l’últim vers de l’estrofa, antagoninc a la paraula clau frisança
En/na Clara escriu al borrador2 l’últim vers de l’estrofa, que contingui la paraula clau frisança
En/na Laia remescla els dos versos creats en un de sol en el full borrador3, sense passar-lo a net
Entre totes es decideix passar en net totes les parts de l’estrofa, revisant i modificant amb total llibertat.
Fixeu-vos que en realitat, s’han obtingut tres poemes
Deixem un espai en blanc. En/na Laia signa el poema en el document final.
En/na Clara signa el poema en el document final. En/na Quico signa el poema en el document final.
En/na Queral signa el poema en el document final
En/na Oncle de Banyoles signa el poema en el document final.
En/na Clara declama el poema 1 en veu alta
En/na Oncle de Banyoles declama el poema 2 en veu alta
En/na Oncle de Banyoles declama el poema 3 en veu alta.
Poemes resultants:
Poema 1
Poema 2
Poema mescla
Resultats
M'abraço al perímetre,
pell i argolla,
principi i final
devorant-se l'origen.
Subruixen quantitats
industrials d'espores
pels narius
un infinit de microvides
arran de terra
digereix amb avidesa
fang i argila,
el magma sòlid de l'espera
sense desig,
menjo la quietud.
Un bri ebri al bric de vi
Em submergeixo en la
immensitat dels budells
El dubte sura a cada
partícula
Desconèixe'm del temps
que em perd i m'evapora
el secret inútil
de les teves arrels
s'arrauleix sincer
en el silenci frisant.
M'abraço a un bri de pell,
devorant el vi de l'origen,
el perímetre ebri.
Em submergeixo allà on
subruixen espores
de la immensitat.
L'infinit sura
arran de cada partícula
El fang del temps és
pèrdua àvida,
l'argila digerida s'evapora.
El secret sòlid de les teves
arrels
s'arrauleix sense desig
en la quietud sincera.
“Calcular és una inacabable repetició del mateix, a diferència del pensament, no pot engendrar un estat nou, és cec pels esdeveniments. Un verdader pensar, per contra, té un caràcter d’esdeveniment. Digital en francès es diu numérique, allò numèric ho fa tot numerable i comparable, així és com perpetua lo igual”
-L’expulsió del diferent, Byung-Chul Han-
Ens diu aquest bon home que tot el que es pot numerar, o tot allò digital, cau en la trampa d’homogeneïtzació i esdevenir una màquina de crear clons incontroladament. Es pot entendre com una crítica a la societat moderna, marcada per una forta addicció a allò digital, a les pantalles, la hiperconnectivitat i la sobredosis d’informació… I si que és cert que quan mires un grup de gent suficientment gran, tendeixes a veure una massa amorfa i impersonal on tots semblen iguals. Però quan no ha estat així? És realment culpa de la tecnologia?
Meme que circula per internet sobre les tecnologies
El primer que em va venir al cap al llegir aquest text és que és mentida. Digital, numèric, numerable, ho fa tot comparable, això és cert. Que perpetuï la igualtat i que calcular sigui una inacabable repetició del mateix, ja és més discutible. Sempre es fan servir els números com a contraposició d’allò que ens fa humans, els números són inorgànics, freds, impersonals, objectius… Xoquen frontalment amb allò orgànic, amb les emocions, els sentiments, les creences irracionals. Això és una percepció moderna causada segurament per l’automatització i mecanització de la nostra societat. Hauríem de tornar a la percepció d’uns segles enrere quan filosofia, matemàtiques i art anaven més de la mà. (I us ho diu un aferrissat suspenedor de les mates).
Una altre cosa que em va venir al cap és que la repetició de la igualtat perpètua no existeix. Almenys no en la naturalesa. Sempre hi ha alguna cosa que s’interposa en el procés. Les pobres molècules d’ADN van transcrivint, les pobres molècules d’ARN van traduint, i pam! Mutació al canto. Es trenca la igualtat, esdevé el càncer, la malformació, o la clau de l’èxit en la continuïtat de l’espècie, que potser passa a ser-ne una altre.
Tot això m’ha portat a crear una joguina per fer mutar els números, per trencar, o no, la perpetuïtat de la igualtat. Cada vegada que el número es copia a la cel·la següent té un 0,01% de probabilitats de mutar, i aquest “error”, passa a les següents generacions. Fins on pot variar el resultat final? Descobreix-ho amb la Mutation Numérique.
El sujeto sometido no es siquiera consciente de su sometimiento.
# el contagi de la vigilància
El entramado de dominación le queda totalmente oculto. De ahí que se presuma libre.
El poder inteligente, amable, no opera de frente contra la voluntad de los sujetos sometidos, sino que dirige esa voluntad a su favor. Es más afirmativo que negador, más seductor que represor. Se esfuerza en generar emociones positivas y en explotarlas.
# jo no sé com anirà; i tu, ho saps?
Tanto el poder soberano como el disciplinario ejercen la explotación ajena. Crean al sujeto obediente.
L’epidèmia del COVID19 ens ha portat a limitar els nostres moviments i quedar-nos a casa (els qui en tenim). Tenim la sensació, però, que la majoria de nosaltres estem intentant mantenir el mateix tipus de vida que portàvem abans, adaptant la nostra activitat diària a les possibilitats de les plataformes en línia (els qui hi tenim accés).
El cert és que viure com vivíem abans no és possible. Veure concerts per streaming, assistir a un recital de poesia en directe a Instagram, fer reunions de feina amb Zoom, quedar amb amics a través d’aplicacions com House Party, o fer una trobada familiar per Whatsapp, són succedanis de la vida que vivíem abans. Són simulacres d’encontres que funcionen com un trompe-l’œil en el sentit que generen una il·lusió òptica de realitat, que no satisfà la nostra necessitat de trobada. Per això se’ns multipliquen aquestes trobades artificials i ens connectem més que abans a la vegada que ens sentim més desconnectats. Una tendència a la qual ens estàvem habituant i que hem incrementat exponencialment en un intent de negació de la situació actual.
No podem viure com vivíem abans i això ens permet viure com no vivíem abans. Si no aprofitem aquesta oportunitat que se’ns presenta de dedicar-nos a la contemplació, la reflexió i la cura, aleshores quan ho farem?
Reclamem el temps buit. Aquest manifest no és una invitació a actuar. És una invitació a observar que la inacció no només és possible, sinó que és allò que ens distingeix d’una màquina. Si una màquina para, deixa d’existir. Què passa quan els humans paren? Una màquina és estúpida precisament perquè no pot aturar-se, no pot dubtar, no pot deixar de fer alguna cosa que no tingui un propòsit. Per això viure com vivíem abans no només és impossible, si no que és estúpid.
No proposem res, ni animem a ningú a haver de fer alguna cosa. No tot ha de tenir un propòsit. Quin objectiu té contemplar una posta de sol? Simplement expressem que, com a humans que som, podem sostenir la incertesa. Ens costa no-fer, ens costa sortir de la nostra hiperactivitat. Nosaltres som els primers que tenim dificultats per gaudir d’aquest moment, però volem fer-ho.
Dir que tot anirà bé és no preguntar-nos com ens sentim, és no acceptar que no sabem com anirà res. Nosaltres volem expressar i viure la incertesa, perquè en aquesta incertesa podem ser i podem trobar-nos, reconeixent les nostres pors. No sabem com anirà res i això ens fa humans.